Ignaz Semmelweis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ignaz Philipp Semmelweis, hongarès: Ignác Fülöp Semmelweis (Buda (Hongria), 1 de juliol del 1818 - Viena (Imperi austríac) 13 d'agost del 1865,[1]) fou un metge hongarès d'origen alemany que va establir les bases del tractament modern de les ferides en inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides, concretament va estudiar les infeccions puerperals.
Nom original | (de) Ignaz Philipp Semmelweis |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r juliol 1818 Tabán (Imperi Austríac) |
Mort | 13 agost 1865 (47 anys) Oberdöbling (Imperi Austríac) |
Causa de mort | Causes naturals (Pyaemia (en) ) |
Sepultura | Semmelweis Museum of Medical History (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Viena - medicina (–1844) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1841) Budapesti Egyetemi Katolikus Gimnázium (en) (–1835) |
Activitat | |
Camp de treball | Obstetrícia, ginecologia i cirurgia |
Ocupació | metge, ginecòleg, obstetra, professor d'universitat, botànic, higienista |
Ocupador | Universitat de Budapest Eötvös Loránd |
Professors | Ferdinand Ritter von Hebra, Joseph Škoda i Karl von Rokitansky |
Família | |
Cònjuge | Mária Weidenhofer (en) |
Parents | Péter Ráth (cunyat) |
Ignác Fülöp Semmelweis fou obstetra, i amb les seves observacions va aconseguir disminuir dràsticament, en un 70%, la taxa de mortalitat per sèpsia puerperal (una forma de febre puerperal)[2] entre les dones que donaven a llum al seu hospital, mitjançant la recomanació als obstetres que es rentessin les mans amb una solució de calç clorurada abans d'atendre els parts.[3] La comunitat científica de la seva època el va injuriar i va acabar morint víctima de la septicèmia als 47 anys en un asil. Alguns anys després, Louis Pasteur publicaria la hipòtesi microbiana i Joseph Lister estendria la pràctica quirúrgica higiènica a la resta d'especialitats mèdiques. Actualment és considerat una de les figures mèdiques pioneres en antisèpsia i prevenció de les infeccions nosocomials i de la iatrogènia.