Imant de neodimi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un imant de neodimi (també conegut com a NdFeB, NIB o, en anglès:Neo magnet), és actualment el tipus d'imant més usat[1] entre els que pertanyen als imants d'elements de les terres rares. És un imant permanent fabricat d'un aliatge de neodimi, ferro i bor per tal de formar Nd₂Fe14B que té una estructura cristal·lina tetraèdrica.[2] Va ser desenvolupat l'any 1982 per les companyies General Motors i Sumitomo Special Metals, els imants de neodimi són el tipus més potent d'imant que es pot trobar en el comerç.[2][3] Han substituït altres tipus d'imants en moltes aplicacions en productes moderns que requereixin imants permanents forts, com són els motors d'eines sense cable elèctric, discs durs dels ordinadors i les fixacions magnètiques.