Iúlia Timoixenko
política ucraïnesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Iúlia Volodímirivna Timoixenko (en ucraïnès: Ю́лія Володи́мирівна Тимоше́нко AFI ˈjulijɑ wɔlɔˈdɪmɪriwnɑ tɪmɔˈʃɛnkɔ) (27 de novembre de 1960) és una política ucraïnesa que va ser en dues ocasions primera ministra d'Ucraïna. És la líder del partit Unió Panucraïnesa "Pàtria" (Всеукраї́нське об'є́днання «Батьківщи́на», transcrit: Vseukraïnske obiédnannia "Batkivsxina") i del Bloc Iúlia Timoixenko.[1]
(2018) | |
Nom original | (uk) Ю́лія Володи́мирівна Тимошенко |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (uk) Юлія Володимирівна Грігян 27 novembre 1960 (63 anys) Dniprò (Ucraïna) |
Diputada d'Ucraïna | |
29 agost 2019 – Legislatura: 9a Rada Ucraïnesa | |
Diputada d'Ucraïna | |
27 novembre 2014 – 29 agost 2019 Legislatura: 8a Rada Ucraïnesa | |
Primera ministra d'Ucraïna | |
18 desembre 2007 – 4 març 2010 ← Mykola Azarov – Oleksandr Turtxínov → | |
Diputada d'Ucraïna | |
23 novembre 2007 – 19 desembre 2007 Legislatura: 6a. Rada Ucraïnesa | |
Diputada d'Ucraïna | |
25 maig 2006 – 14 juny 2007 Legislatura: 5a. Rada Ucraïnesa | |
Primera ministra d'Ucraïna | |
24 gener 2005 – 8 setembre 2005 ← Mykola Azarov – Iurii Iekhanurov (oc) → | |
Diputada d'Ucraïna | |
14 maig 2002 – 4 febrer 2005 Legislatura: 4a. Rada Ucraïnesa | |
Ministra de Fuel i Energia | |
30 desembre 1999 – 19 gener 2001 – Víktor Iúsxenko → | |
Diputada d'Ucraïna | |
12 maig 1998 – 2 març 2000 – Ołeksandr Biłowoł (en) → Legislatura: 3a. Rada Ucraïnesa | |
Diputada d'Ucraïna | |
16 gener 1997 – 12 maig 1998 ← Vassyl Durdynets Legislatura: 2a. Rada Ucraïnesa | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Formació | Universitat Nacional de Mineria d'Ucraïna Universitat Nacional de Dniprò |
Activitat | |
Ocupació | economista, política, emprenedora |
Partit | Unió Panucraïnesa "Pàtria" (1999–) |
Membre de | |
Participà en | |
31 març 2019 | eleccions presidencials ucraïneses de 2019 |
Família | |
Cònjuge | Oleksandr Tymoshenko (en) (1979–) |
Fills | Yevhenia Tymoshenko (en) |
Pares | Volodymyr Hrihyan (en) i Lyudmila Telehina (en) |
Premis | |
Abans de ser la primera dona a arribar al càrrec de primera ministra d'Ucraïna, Timoixenko va ser una líder clau de la Revolució taronja. En aquest període, alguns mitjans de comunicació occidentals la van anomenar la "Joana d'Arc" de la revolució.
Abans de començar la carrera política, Iúlia Timoixenko havia estat una reeixida i controvertida empresària de la indústria gasista. Timoixenko va ser primera ministra, en un primer període, entre el 24 de gener del 2005 i el 8 de setembre del mateix any. A les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006 el seu bloc polític va restar en segon lloc. El 18 de desembre del 2007 va ser elegida primera ministra, càrrec que va ocupar fins al 3 de març del 2010, que va ser destituïda.
Des del maig del 2010, es van obrir diverses causes penals contra Timoixenko. L'11 d'octubre del 2011, un tribunal ucraïnès la va condemnar a set anys de presó, després de declarar-la culpable d'abús de poder en relació a l'afer de la disputa gasista amb Rússia.[2] La condemna fou vista com a "justícia aplicada de manera selectiva per motivacions polítiques" per part de la Unió Europea i altres organitzacions internacionals.[3]
El 22 de febrer del 2014 la Rada Suprema n'ordena l'alliberament immediat. A la sortida de l'hospital de Khàrkiv on era reclosa, anuncià que tenia intenció de presentar-se a les següents eleccions presidencials,[4][5] la qual cosa va confirmar posteriorment, el 29 de març, en rebujtar una candidatura unitària proposada per l'empresari Petrò Poroixenko.[6]