Jaume Aymar i Ragolta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957) és un religiós, historiador i publicista català. És sacerdot de l'Arxidiòcesi de Barcelona, actualment rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1957 (66/67 anys)
Barcelona |
Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull | |
1998 – 2005 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Barcelona - doctor en història de l'art (–1993) |
Activitat | |
Ocupació | historiador de l'art, historiador, traductor, catedràtic |
Família | |
Germans | Àngels Aymar i Ragolta |
Va obtenir el doctorat en història de l'art per la Universitat de Barcelona el 1993. És professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, on ha impartit assignatures d'història, història de l'art, estètica, iconografia i cursos sobre mitjans de comunicació per a educadors.[1] Entre 1998 i 2005, va ser degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Des de setembre de 2008 és director de Ràdio Estel, emissora de l'arquebisbat de Barcelona, i del setmanari de cultura religiosa Catalunya Cristiana.[2] De 1991 a 2014 va ser rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Badalona, des d'allà va ser traslladat a la parròquia de Santa Maria, a la mateixa ciutat.[3]
En el camp de la recerca, és autor de nombrosos llibres i articles, i ha organitzat exposicions temporals i permanents. L'any 1994, va promoure la fundació de Ràdio Estel (106.6 FM). És president de la Fundació Catalunya-Amèrica, destinada a fonamentar les relacions entre Catalunya i el continent americà, i membre fundador de l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral.
El 2012 fou elegit per unanimitat fill adoptiu de Calonge, al Baix Empordà.
Vers la fi del 2012, va destacar-se en publicar una teoria sorprenent sobre el fet que Cristòfor Colom ni tan sols fos català sinó també tingués arrels calongines.[4] En la seva funció d'arxipreste preconitza la convivència pacífica de les diverses religions.[5]
El desembre de 2016 fou nomenat president del Centre d'Estudis Calongins Colònico.[6]