Joan Bassegoda i Nonell
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Bassegoda i Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - Barcelona, 30 de juliol de 2012) fou un arquitecte català, fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté[1] i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó.
Joan Bassegoda a l'antiga seu de la Reial Càtedra Gaudí. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1930 Barcelona |
Mort | 30 juliol 2012 (82 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat Politècnica de Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, professor d'universitat, assagista, historiador, escriptor |
Ocupador | Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Pare | Bonaventura Bassegoda i Musté |
Parents | Bonaventura Bassegoda i Amigó (avi) |
Especialista en restauració de monuments, fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i director de la Reial Càtedra Gaudí, de la que posteriorment fou conservador vitalici. Va publicar nombrosos treballs, especialment sobre història de l'arquitectura catalana vuitcentista, entre els quals destaca El gran Gaudí (1989), possiblement la monografia més detallada sobre el gran arquitecte modernista Antoni Gaudí, del que fou un dels millors especialistes. Membre de diverses acadèmies, fou president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.