Joan Crexells i Vallhonrat
escriptor i filòsof català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català. Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i també als Estudis Universitaris Catalans. Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí en els estudis de grec i de pedagogia. Estudià filosofia del dret amb Eugeni d'Ors a Barcelona i amb Rudolf Stammler a Berlín.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1896 Barcelona |
Mort | 13 desembre 1926 (30 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | traductor, filòsof, escriptor |
Fou pensionat per l'Ajuntament de Barcelona per a ampliar estudis d'economia i de finances, i fou nomenat cap d'estadística municipal el 1924, però la dictadura de Primo de Rivera li impedí ocupar el càrrec. Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, col·laborà en Quaderns d'Estudi, en La Revista, en Revista de Catalunya i en La Publicitat (1920-26), on va ser un temps corresponsal a Berlín[2] i es va encarregar de la pàgina d'economia amb el pseudònim d'«Observer».
A través dels seus escrits i conferències incorporà nous corrents europeus a la cultura catalana, com la filosofia analítica de Bertrand Russell.[3] També traduí del grec tres volums dels Diàlegs de Plató per a la Fundació Bernat Metge el 1924-1928.[4] Morí jove d'un error quirúrgic en extirpar-li el ronyó sa en lloc del malalt.[5] En honor seu es va instituir el Premi Joan Crexells de narrativa.