Joan Escot Eriúgena
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Escot Eriúgena (llatí: Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès. Es va moure en l'àmbit de la cort de Carles II el Calb, rei de França, dins el que s'ha conegut com a renaixement carolingi.[1]
No s'ha de confondre amb Joan Duns Escot. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | dècada del 800 illa d'Irlanda |
Mort | 877 (67/77 anys) França Occidental |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, traductor, escriptor |
Període | Generació del segle IX |
Influències | |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
Altres | |
Condemnat per | heretgia |
Se'l coneix per haver traduït i comentat el pseudo-Dionís i cal no confondre'l amb el beat Joan Duns Escot, també teòleg i filòsof, però escocès i del segle xiii. Les seves obres conegudes són:
- De praedestinatione (Sobre la predestinació), en què tracta alguns dels problemes ja plantejats per Agustí d'Hipona: el destí de l'ésser humà, l'eternitat i la gràcia divina.
- Periphyseon o De divisione naturae (Sobre la divisió de la natura), la seva obra magna. Consta de 5 llibres, dels quals el primer és el que ha estat més analitzat. Està presentat com a diàleg entre un alumne i el seu mestre.
- Expositio in Hierarchiam celestem Dionysii (Exposició de la "Jerarquia celeste" de Dionís).
- Un comentari sobre l'evangeli de sant Joan.
- Una homilia sobre el pròleg de l'evangeli de sant Joan.
Una llegenda posterior deia que havia partit martiri a Anglaterra, on havia fugit i era abat de Malmesbury, on fou mort pels seus deixebles. Aquesta història sense fonament l'identificava amb un venerat màrtir anomenat Joan de Malmesbury.