From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1896[1][2]- Puigcerdà, 30 de juny de 1980) fou un metge, polític, i dirigent esportiu català.[3] i periodista català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r setembre 1896 Barcelona |
Mort | 30 juny 1980 (83 anys) Puigcerdà (Baixa Cerdanya) |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (província) | |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 1r desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (província) | |
8è President de la Federació Catalana d'Atletisme | |
4 febrer 1922 – 12 desembre 1922 ← Joan Boix Iglesias – Jaume Garcia i Alsina → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | metge, polític, dirigent esportiu |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Fill de Marià Trabal i Moya i de Rosa Sans. Es llicencià en dret i en medicina a la Universitat de Barcelona i esdevingué un dels pioners del periodisme esportiu català en dirigir La Jornada Deportiva, La Raça (1922) i Sports (1923). També fou soci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i militant d'Estat Català.
Participà en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou secretari de Lluís Companys. Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme[4][5][6] (1922) i de la Federació Espanyola d'Atletisme entre juliol de 1927 i agost de 1933,[1] tot aconseguint que traslladés la seva seu a Barcelona. També dins l'atletisme fundà el Català Club Atlètic i participà en la fundació de la secció d'atletisme del Futbol Club Barcelona.[1] Va ser membre de la Ponència d'Educació Física durant la Mancomunitat de Catalunya i de la Confederació Esportiva de Catalunya. Fou també impulsor de la cursa Jean Bouin.[1] Fou diputat per ERC a les eleccions generals espanyoles de 1933 i pel Front d'Esquerres a les de 1936.[7] Després dels fets del sis d'octubre fou un dels diputats més destacats del seu grup, tot defensant Manuel Azaña. Va ser col·laborador nazi i va treballar per a la Gestapo, a Perpinyà va informar sobre els refugiats republicans [8]
En acabar la Guerra Civil es va exiliar i del 1940 es definí com a liberal monàrquic, i amb els anys donaria suport Eduard Tarragona i Corbella i Manuel Fraga Iribarne. El 1977 fundà la Unió Demòcrata del Progrés Social, però la seva presència política fou marginal. Fou candidat per Aliança Popular a les eleccions generals espanyoles de 1977.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.