Justinià I
emperador romà d'Orient / From Wikipedia, the free encyclopedia
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
Mosaic amb Justinià i el seu seguici (Sant Vidal de Ravenna) | |
Nom original | Φλάβιος Πέτρος Σαββάτιος Ιουστινιανός (grec) Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus (llatí) |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Petrus Sabbatius 11 maig 482 Taurèsium (Imperi Romà d'Orient) |
Mort | 14 novembre 565 (83 anys) Constantinoble |
Sepultura | Església dels Sants Apòstols (desapareguda) |
Emperador romà d'Orient | |
1r abril 527 – 14 novembre 565 ← Justí I – Justí II → | |
Senador romà | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme oriental, cristianisme calcedoni i cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | legislador, emperador, polític, escriptor |
Enaltiment | |
Festivitat | 14 de novembre |
Família | |
Dinastia | Justiniana |
Cònjuge | Teodora |
Fills | Teodor Tziros |
Pares | valor desconegut i Justí I i Vigilància |
Germans | Vigilantia (en) |
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà.[1] Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis, que és encara la base de dret civil en molts estats moderns. El seu regnat es considera un dels punts àlgids de la cultura romana d'Orient.[2]