La República (Plató)
obra filosòfica de Plató / From Wikipedia, the free encyclopedia
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató. L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestre Sòcrates.
Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)». |
(grc) Πολιτεία | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Plató |
Llengua | grec antic i grec |
Publicació | antiga Grècia |
Creació | dècada del 370 aC |
Dades i xifres | |
Tema | filosofia política |
Gènere | diàleg |
Personatges | |
Lloc de la narració | Antiga Atenes |
Sèrie | |
diàlegs de Plató | |
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Aquesta caixa: |
En els quatre primers llibres s'hi exposen les quatre teories principals sobre l'origen de la Polis i el concepte de Justícia: Les mitològiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justícia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contractualista (contraposen llei i naturalesa i la justícia és una convenció humana). Aquí és quan Sòcrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l'estat entès com a organisme on la justícia és una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.
Prossegueix l'obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dona gran importància a l'educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l'ésser suprem. Presenta el famós Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l'exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l'època: timocràcia espartana, oligarquia, democràcia i tirania.
En l'últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l'estat just que propugna i finalment analitza les diferències entre poesia i filosofia afirmant la preponderància d'aquesta última.
La República és, a més d'una utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l'ésser humà. La influència d'aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'Occident al llarg del temps.