La ciutat cremada
pel·lícula de 1976 dirigida per Antoni Ribas / From Wikipedia, the free encyclopedia
La ciutat cremada és una pel·lícula catalana del 1976, dirigida per Antoni Ribas, i protagonitzada per Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball i Jeannine Mestre com a personatges principals. La pel·lícula portava com a subtítol 'Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica'.[1] Va estar censurada durant més d'un any.[3]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Antoni Ribas |
Protagonistes | Xabier Elorriaga Francisco Casares Ángela Molina Pau Garsaball Jeannine Mestre José Luis López Vázquez Joan Manuel Serrat |
Guió | Miquel Sanz Antoni Ribas |
Música | Manuel Valls i Gorina |
Fotografia | Teodoro Escamilla |
Muntatge | Ramón Quadreny |
Vestuari | José Massague |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 22 de setembre del 1976[1] |
Durada | 156 minuts[2] |
Idioma original | Català, castellà i esperanto |
Rodatge | Barcelona |
Recaptació | 764.650,65 €[2] |
Descripció | |
Gènere | Cinema històric |
Lloc de la narració | Barcelona |
Època d'ambientació | Setmana Tràgica |
La pel·lícula s'estrenà el 22 de setembre de 1976 al cinema Florida de Barcelona i el 8 de desembre del mateix any al cinema Albéniz de Madrid, i al gener a Palma, on s'exhibí en català.[4] Per les sales de cine passaren 1.447.377 d'espectadors per veure la pel·lícula.[2]
A banda d'actors de prestigi, diferents figures populars de la política i la cultura catalanes també van participar en el repartiment com Heribert Barrera, Miquel Porter i Moix, Joan Manuel Serrat, Joan Reventós, Montserrat Roig, entre d'altres.[1]
La pel·lícula va ser finançada per aportacions econòmiques individuals i col·lectives a través de comptes en participació amb les quals es cobriren quasi quaranta milions de pessetes.[2] El director afirmà que la pel·lícula s'havia finançat gràcies a 102 inversors amb aportacions de 200 i 300 mil pessetes.[2]
« | 'La ciutat cremada' va ser més un triomf nacionalista que no pas un èxit cinematogràfic. | » |
— Fitxa del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya[1] |
És molt coneguda en cercles esperantistes, perquè hi ha una escena en què un grup de treballadors anarquistes estudien en grup la llengua internacional auxiliar esperanto.[5]