La finta giardiniera
From Wikipedia, the free encyclopedia
La finta giardiniera, K. 196, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret probable de Giuseppe Petrosellini (altres fonts l'atribueixen a Marco Coltellini), basat en un text de Ranieri de' Calzabigi. S'estrenà al "Salvatortheater" de Múnic el 13 de gener de 1775.[1] Hi ha un debat sobre l'autoria del llibret, escrit per a l'òpera d'Anfossi l'any anterior. Sovint s'atribueix a Calzabigi, però alguns musicòlegs ara l'atribueixen a Giuseppe Petrosellini, encara que novament es qüestiona si és a l'estil d'aquest últim.[2]
Títol original | La finta giardiniera |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Giuseppe Petrosellini |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Basat en | Text de Ranieri de' Calzabigi |
Creació | 1773 |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | Opera buffa |
Parts | tres |
Catalogació | Köchel catalogue (1st edition) (en) 196 |
Part de | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Lloc de la narració | Itàlia |
Època d'ambientació | segle XVIII |
Personatges | Cavalier Ramiro (en) , Marchioness Violante Onesti (Sandrina) (en) , Contino Belfiore (en) , Arminda (en) , Don Anchise (en) , Serpetta (en) i Roberto (Nardo) (en) |
Estrena | |
Estrena | 13 de gener de 1775 |
Escenari | Salvatortheater de Múnic, |
L'ostracisme del trienni 1774-1777 a Salzburg, ple d'encàrrecs de música d'església per a la capella i de música galant per a l'aristocràcia local, fou trencat tan sols per la breu estada del 1775 a Múnic amb motiu de l'estrena de la seva opera buffa La finta giardiniera.