Laserdisc
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Laserdisc o LD va ser el primer sistema d'emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules.
Laserdisc | |
---|---|
Un Laserdisc (esquerra) en comparació d'un DVD (dreta) | |
Llançament | 1978 |
Es tracta d'n disc fet de plàstic durador, en ambdós costats del qual es troba gravat un llargmetratge. Les imatges d'aquest són llegides per un làser que les transmetrà a una pantalla de televisió i a un equip de so. Així doncs, estan formats per billons de diminutes cavitats, tan juntes, que refracten la llum, fent així visible la imatge.[1]
Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com a Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, ara se'l coneix com a Universal Music Group), propietari de la patent, el va rebatejar com a Disc-Vision el 1969. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.
MCA posseïa els drets sobre el catàleg de pel·lícules més gran del món, i les van distribuir sota aquest format. Pioneer Electronics, gairebé en la mateixa data, va començar a fabricar reproductors i discos imprimibles sota el nom de Laser DiscoVision.
L'any 1981, LaserDisc va ser el nom que per fi es va quedar per a aquest format. MCA també va fabricar discos per a altres companyies de cinema a part d'Universal que havia estat la seva sòcia.
El format també ha estat conegut com a LV (LaserVision, marca registrada per Philips). De vegades, els seus reproductors també són referits com VDP (Video Disc Players).