Lluís Josep de Borbó
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon (francès)— anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola. Vendôme fou un dels soldats més notables en la història de l'exèrcit francès. Tenia, a més a més de l'habilitat i la imaginació fèrtil del veritable líder d'un exèrcit, el valor brillant d'un soldat. Però el secret genuí del seu èxit uniforme era la seva extraordinària influència sobre els seus homes.
Nom original | (fr) Louis-Joseph de Vendôme |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r juliol 1654 París |
Mort | 11 juny 1712 (57 anys) Vinaròs |
Sepultura | Panteó d'Infants |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | oficial, militar |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerra francoholandesa |
Altres | |
Títol | Duc de Vendôme (1669–1712) Duc de Beaufort (1669–1688) Comte de Penthièvre (1669–1712) |
Família | Dinastia borbònica |
Cònjuge | Maria Anna de Borbó (1710–) |
Pares | Lluís de Borbó-Vendôme i Laura Mancini |
Germans | Felip de Vendôme |
Premis | |
Va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià després que el seu predecessor, el Duc de Villeroy, fos capturat durant la Batalla de Cremona. El 1706 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front continental després que el seu predecessor, novament el Duc de Villeroy, fos derrotat a la Batalla de Ramillies. El 1708 fou derrotat a la Batalla d'Oudenaarde[1] i finalment, el 1710 i per les repetides súpliques de Felip V, fou nomenat comadant en cap de l'exèrcit borbònic espanyol després de la derrota del seu predecessor, el Marquès de Bay, a la Batalla de Monte de Torrero.