Càmera digital de Panasonic i Leica From Wikipedia, the free encyclopedia
La Lumix DMC-LC1 és una càmera digital amb aparença de càmera telemètrica i funcions de càmera compacta avançada produïda l'any 2003 per Panasonic i Leica Camera AG en virtut d'un acord empresarial del 2001 amb la companyia alemanya[1] pel qual en comercialitzà una versió pròpia amb el nom de Leica Digilux 2 i les mateixes prestacions:
Marca | Leica i Panasonic (Leica ) |
---|---|
Tipus | càmera compacta digital |
Objectiu de càmera | |
Objectiu | Leica DC Vario-Summmicron 7-22,5 mm f/2-2.4 |
Tipus | zoom |
Distància focal | 7–22,5 mm |
Obertura | f 2–2.4 |
Elements / Grups | 13 / 10 |
Distància mínima d'enfocament | 0,3 m |
Mida | Filtre fotogràfic: 55 () mm |
Enfocament | |
Visor | Visor electrònic de 235.000 píxels |
Pantalla posterior de càmera | pantalla de cristall líquid, color. 2,5 in. 211.000 píxels |
Exposició, Obturador, Enregistrament | |
Obturador | obturador de pla focal |
Temps d'exposició | 8 (màxim) 1/4000 (mínim) |
Freqüència de mostratge | 2,7 fotogrames per segon |
Enregistrament | Targeta Secure Digital i MultiMedia Card |
Processament digital d'imatges | |
Sensor d'imatge | sensor CCD (Sony) |
Format del sensor d'imatge | 2/3" (8,8 mm x 6,6 mm) |
Resolució d'imatge | 5 megapixels |
Sensibilitat ISO | 100 (100-400) |
Model EXIF | Digilux 2 |
Fabricant EXIF | Leica |
Característica | |
Gravació de vídeo | 320x240 a 30 fps |
Font d'energia | bateria d'ió liti, BP-DC1-U. (1.600 mA⋅h) |
Flaix | Incorporat i sòcol |
Transmissió de dades | USB 2.0 |
Material | aliatge de magnesi plàstic |
Mida | 82 () × 135 () × 103 () mm |
Pes | 705 g, inclòs bateria recarregable |
Cronologia | |
Data de comercialització | desembre 2003 |
Data de fi de disponibilitat | 2006 |
Lloc de producció | Japó |
Sèrie Leica Digilux |
Abans del tracte amb Matsushita pel qual Panasonic aporta la part electrònica i Leica l'òptica,[2] la companyia alemanya treballà amb Fujifilm en les primeres màquines digitals batejades amb el nom de Digilux, baix el qual tragueren tres models entre 1998 i 2000: Digilux, Digilux Zoom i Digilux 4.3.[3] La primera càmera de Leica eixida de l'acord amb Panasonic fon la Lumix DMC-LC5, comercialitzada també com a Leica Digilux 1.[4]
A. | Fuji/Lumix | Leica | Sensor | Tipus | Variacions |
---|---|---|---|---|---|
1998 | MX700 | Digilux | CCD 1,3 mp. | compacta | 5:4, ISO 100, zoom 1x |
1999 | MX1700 | Digilux Zoom | CCD 1,3 mp. | compacta | 5:4, ISO 125, zoom 3x |
2000 | 4700Z | Digilux 4.3 | CCD 2,4 mp. | compacta | 4:3, ISO 200-800, zoom 3x |
2002 | DMC-LC5 | Digilux 1 | CCD 4 mp. | compacta | ISO 100-400, zoom 3x |
2004 | DMC-LC1 | Digilux 2 | CCD 5 mp. | bridge | flaix biposicional, visor electrònic |
2006 | DMC-L1 | Digilux 3 | NMOS 7,5 mp. | dSLR | flaix biposicional, muntura FT |
Panasonic amostrà el seu prototip a principis d'octubre del 2003 a la fira CEATEC de Tòquio,[5] dos mesos abans que Leica anunciara el seu model en una nota de premsa, l'1 de desembre del mateix any:[6] la Digilux 2 fon presentada oficialment a principis del 2004 al PMA de Las Vegas[7] junt amb la Lumix DMC-LC1[8] i eixí oficialment al mercat el febrer del mateix any.[9]
D'acord amb els números de sèrie de la Leica, se'n feren més de trenta-una mil unitats entre 2003 i 2004.[10] Entre altres accessoris propis com filtres 4x o ultraviolat, una cartera de pell i el flaix SF 24D —compatible no només amb la Digilux 2 sinó també amb les seues màquines analògiques—[11] Leica llançà l'any 2005 el filtre d'augment Elpro-D E69, equivalent a una macro de 15 mil·límetres.[12] També hi hagué una carcasa submarina.[13]
A partir d'octubre del 2005[14] hi hagué notícies d'una «epidèmia de sensors defectuosos» fabricats per Sony per a càmeres de diferents marques i models, entre les quals la LC1 i la Digilux 2:[15] Panasonic publicà el rang de números de série de la DMC-LC1 que podien tindre defecte[16] i Leica emeté un comunicat pel qual es comprometia a substituir-los debades encara que la màquina estiguera fora de garantia i el model discontinuat;[17] la fabricant dels sensors, Sony, es veié obligada a pagar pel servici.[18]
Tècnicament, la Digilux 2 i la LC1 són la mateixa càmera[19] amb cossos lleugerament diferents: l'un metal·litzat i rectangular, l'altre tot negre i amb bisells.[20] Malgrat el millor preu de la Lumix i el fet que el paquet incloïa, a més, un disparador i un filtre,[21] la Digilux 2 destaca pel disseny d'Achim Heine inspirat en els models de Leica M —no debades fon anterior a la Leica M8, la primera digital de la sèrie— i una compressió a JPEG diferent a la màquina de Panasonic pel microprogramari propi.[22] Segons una comparativa independent, la Digilux 2 pot tirar més de mil dos-centes fotos amb la bateria carregada, mentre la DMC-L1 es queda un poc arrere; en canvi, els temps d'encesa i el de processament són sensiblement menors en la Lumix:[23]
La Digilux 2 fou nomenada «millor càmera professional o semiprofessional» en el DIMA Digital Camera Shoot-Out 2004, un guardó atorgat basant-se en la qualitat impresa d'imatges preses per fotògrafs professionals sense que el jurat sàpia amb quina màquina han estat fetes.[26] Entre les virtuts més ressenyades en mitjans professionals se cita l'angle, la rapidesa i el funcionament manual de l'objectiu; la versatilitat del flaix i la transreflectivitat de la pantalla.[27] Encara que la màquina és capaç de tirar en format RAW, la memòria intermèdia és un dels punts més criticats[28] junt amb la granularitat de la imatge en ISO 400.[29]
Malgrat estar discontinuada i obsoleta en térmens purament tècnics pràcticament des de l'aparició, la Digilux 2 ha esdevingut una càmera de culte en l'àmbit de la fotografia digital i ha sigut objecte d'anàlisis detallades per retratistes com David Ashkam,[30] Steve Huff,[31] Andy Pipes, John Thawley i Thorsten von Overgaard: tant Overgaard com Thawley coincidixen a recomanar la Digilux 2 com a eina d'aprenentatge de fotografia[32] (est últim en té tres, una d'elles personalitzada amb pell).[33] Pete Souza —fotògraf oficial de la Casa Blanca durant la primera legislatura de Barack Obama (2009-2012)— n'utilitzà una per al llibre The Rise of Barack Obama,[34] que il·lustra la carrera presidencial d'Obama en blanc i negre;[35] d'altres com Philip Dygeus la comparen amb la Leica M Monochrom de 2012, una telemètrica digital específica per a fotografia en blanc i negre.[36]
La LC1/Digilux 2 fon succeïda per la Lumix DMC-L1 o Leica Digilux 3, una dSLR amb muntura Four Thirds amb la qual Leica abandonà la nomenclatura Digilux, però encara col·labora amb Panasònic amb objectius i càmeres compactes semiprofessionals com la sèrie Lumix DMC-LX/Leica D-Lux.[37]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.