Macula (exogeologia)
zona inusualment fosca a la superfície d’un planeta o satèl·lit natural / From Wikipedia, the free encyclopedia
En astrogeologia, macula (plural maculae, abr. MA) és una paraula llatina que significa «taca» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar llocs especialment foscos en la superfície d'un planeta o un satèl·lit natural.[1] Es va adoptar el terme per a la nomenclatura planetària quan les imatges d'alta resolució d'Europa van revelar noves característiques superficials inusuals.[2]
Estan presents en les superfícies gelades de Mart, Europa (satèl·lit de Júpiter), Tità (satèl·lit de Saturn) i Tritó (satèl·lit de Neptú).