Manetes arrissades
especie de fong / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les manetes arrissades,[1][2] greixa,[3][1][2] coliflor de pi [1] o peu de rata reina [1] (Sparassis crispa) és un bolet paràsit comestible però que cal netejar amb molta cura i collir fresc.
Sparassis crispa | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Polyporales | ||||||||
Família | Sparassidaceae | ||||||||
Gènere | Sparassis | ||||||||
Espècie | Sparassis crispa Fr., 1821 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Clavaria crispa | ||||||||
Sinònims |
També rep els noms de "maneta arrissada", "esponja" i "molsa".
Té un esporocarp gros amb branques arrissades que per la seva forma recorda una esponja. Fa de 10 a 40 cm d'ample i de 2 a 5 kg de pes, amb una estructura amb moltes branques similar a la d'una coliflor, però amb les branques buides. El color pot anar de grogós a marró fosc, i la pols de les espores és de color groguenc pàl·lid.[4]
Apareix a les soques de les coníferes, en les quals penetra a través de ferides a les arrels o a la part baixa del tronc, i en podreix la fusta. Parasita especialment del pi roig, però també pins d'altres espècies, làrixs, avets rojos o Pseudotsuga menziesii. Prefereix els boscos esclarissats amb sòls rics en bases (sòls calcaris), tot i que es pot trobar en sòls diferents mentre no siguin massa secs ni massa humits.
Fructifica de juliol a desembre amb un màxim cap a l'octubre i si no se'l talla massa profundament torna a sortir cada any al mateix lloc.
Es troba al nord d'Àfrica i a les zones temperades d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. A Europa, pel nord arriba al sud d'Escandinàvia i al nord d'Escòcia. A Catalunya, al Capcir s'ha trobat espècimens d'entre 5 i 8 kg.