Marc Antoni de Dominis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marc Antoni de Dominis, en croat Marko Gospodnetić (illa de Rab, 1560 - Roma, 1624) va ser un jesuïta, bisbe, teòleg, matemàtic i filòsof croat, considerat com un dels més notables científics de la seva època. La inquisició va declarar-lo herètic i va ser empresonat al Castell de Sant'Angelo on hauria mort per causa natural.[1]
Marc Antoni el 1617 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1560 Rab |
Mort | 8 setembre 1624 (63/64 anys) Roma |
Arquebisbe de Split | |
15 novembre 1602 – 1616 ← Giovanni Domenico Marcot – Sfortia Ponzoni → Diòcesi: arquebisbat de Split | |
Bisbe diocesà | |
13 agost 1600 – ← Antonio de Dominis (en) – Marcello Marchesi (en) → Diòcesi: bisbat de Senj-Modruš | |
Bisbe | |
Dades personals | |
Altres noms | Marko Gospodnetić |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | in dubio libertas |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, filosofia, matemàtiques, física i administració i gestió de l'Església |
Lloc de treball | Verona Londres Split Pàdua Dalmàcia |
Ocupació | Bisbe de Gospić-Senj Arquebisbe de Split |
Ocupador | Universitat de Pàdua |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Va ser bisbe de Gospić-Senj i arquebisbe de Split. És conegut, entre d'altres per la seva dita «In necessariis unitas, in non necessariis libertas, in utrisque caritas».[2] En la seva obra Tractatus de radiis visus et lucis in vitris, perspectivis et iride (1611) va ser, segons Isaac Newton, el primer a desenvolupar una teoria sobre l'origen de l'arc de Sant Martí, tot i que altres atribueixen aquesta descoberta a René Descartes.[1]