Marquesat de Rialb
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat de Rialb és un títol nobiliari concedit el 1710 pel rei Carles III d'Aragó, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l'oposició dels seus habitants, a Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa.[1]
No s'ha de confondre amb Baró de Rialp. |
Tipus | marquesat |
---|---|
Primer titular | Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa |
Rei | Carles III d'Aragó |
Data | 1710 |
Actual titular | María de la Concepción Cuervo y de Figuerola-Ferretti |
Estat | Espanya |
Els Borbons no el convalidaren a la seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller de Josep de Figuerola i Argullol,[2] primer comte de Figuerola, però el 1923 fou rehabilitat per a llur quadrinét i segon titular l'ambaixador Manuel de Figuerola-Ferretti i Martí (Reus, 1876 - Madrid, 1965).[3] Era delegat d'Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l'Haia, i el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil espanyola.[1]
Actualment, el seu titular és María de la Concepción Cuervo y de Figuerola-Ferretti.[4][5]