![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Corona_de_marqu%25C3%25A9s.svg/langca-640px-Corona_de_marqu%25C3%25A9s.svg.png&w=640&q=50)
Marquesat de Vallgornera
From Wikipedia, the free encyclopedia
El marquesat de Vallgornera és un títol nobiliari espanyol creat el 30 de setembre de 1796 pel rei Carles IV d'Espanya a favor de Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.[1] Era fill d'Antoni de Vallgornera Montagut, òlim de Llunes i Bosch de Platraver, senyor de les Preses, Vilanova de la Muga, Massó, Rocacorba, Llers, Bellver, Santa Margarida de Bianya, Castell del Coll, Sagarriga, Satrilla, Cabanes i Mont-ros, casat el 1754 amb Antònia d'Alentorn i de Claresvalls, baronessa de Sant Miquel de Pera i senyora de Rialp.[2][3]
![]() Corona marquesal | |
Tipus | títol nobiliari ![]() |
---|---|
Primer titular | Ramon de Vallgornera-Montagut i d'Alentorn |
Rei | Carles IV d'Espanya |
Data | 30 de setembre de 1796 |
Actual titular | Eduard de Balle Comas |
Estat | Espanya ![]() |
En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana. Passà als Rubinat i als Balle.
El llinatge dels Vallgornera, originari del veïnat de Vallgornera, a Peralada (Alt Empordà), apareix documentat al segle xi amb Jaume de Vallgornera, senyor del castell de Vallgornera. Diversos individus de la seva estirp van participar en la conquesta de Sicília i fundaren casa allà, com documenta el cronista reial Ramon Muntaner. El besnet de Jaume, Francesc de Vallgornera va ser creat baró de Vicari i de Godrano el 28 de gener de 1338 pel rei Pere II de Sicília. El seu nebot Simón de Vallgornera va obtenir dels reis Martí el Jove i Maria de Sicília, la baronia d'Asaro i Caropepe, en 1397 i 1404 respectivament. Joan Jeroni de Vallgornera i de Ventimiglia, setè baró de Asaro i Caropepe, va ser creat comte de Asaro pel rei Carles I de Castella el 1543. Francesc de Vallgornera va ser creat príncep de Vallgornera pel rei Felip IV en 1626. La branca siciliana, segles més tard, italianizaría la denominació a Valguarnera. La branca primogènita catalana es divideix en Jaume de Vallgornera i de Fontcoberta, avantpassat de Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, que va ser creat el 1696 marquès de Castelldosrius i són avui dia senyors del castell de Vallgornera. Del seu germà, Pere de Vallgornera i de Fontcoberta, descendeix Ramon de Vallgornera-Montagut i d'Alentorn, 1r marquès de Vallgornera.[4][5][6]