Marquesat de la Lapilla
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Marquesat de la Lapilla és un títol nobiliari espanyol creat el 22 de juny de 1643 pel rei Felip IV de Castella a favor de Pedro Rodríguez de Fonseca y Figueroa, II marquès d'Orellana, senyor de la casa de Fonseca, senyor del mayorazgo del dipòsit dels delmes (tercias) del bisbat de Badajoz i senyor de la Lapilla. El marquesat d'Orellana va ser canviat pel de la Lapilla perquè ja existia un altre marquesat amb el mateix nom (Marquesat d'Orellana la Vieja), atorgat a Rodrigo de Orellana y Toledo, XII senyor d'Orellana la Vieja.[1] El rei Carles III va concedir la grandesa d'Espanya a aquest títol el 25 d'abril de 1780, en la persona de Joaquín Centurión y Fonseca, VIII marquès de la Lapilla, V marquès de Monesterio y duca Centurione en el Regne de Nàpols.
Corona marquesal | |
Tipus | marquesat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Pedro Rodríguez de Fonseca y Figueroa |
Rei | Felip IV de Castella |
Data | 22 de juny de 1643 |
Actual titular | Juan Pedro de Soto y Martorell |
Estat | Espanya |
La seva denominació fa referència a la devesa de la Lapilla, en el terme municipal de Badajoz, que era propietat de los Fonseca.[2]