Martinus van Marum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Martinus van Marum (Delft, 20 de març de 1750 – Haarlem, 26 de desembre de 1837) fou un científic holandès que va treballar en diferents camps, entre els quals la medicina, la botànica, la geologia, la química i la paleontologia; les seves majors aportacions, però, van ser a la física, i en particular a l'electricitat. És conegut per haver desenvolupat el gran generador electroestàtic que porta el seu nom, encara exposat al Museu Teyler, del qual en va ser director. Mogut per les influències de la Il·lustració i els esdeveniments de la Revolució Francesa,[1] va dur a terme una gran quantitat d'experiments amb ell, i fins i tot va descobrir l'ozó en generar espurnes elèctriques a l'aire. Martinus van Marum posseïa un vast jardí botànic particular amb multitud de plantes exòtiques i va contribuir a estendre la nova química d'Antoine Laurent Lavoisier més enllà dels països francòfons.
Retrat de Martinus van Marum (Charles Howard Hodges, ca. 1826) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 març 1750 Delft (Països Baixos) |
Mort | 26 desembre 1837 (87 anys) Haarlem (Països Baixos) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Groningen |
Director de tesi | Petrus Camper |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, ciència natural, física i química |
Lloc de treball | Haarlem (1777–1837) Haarlem (1776–1780) |
Ocupació | conservador, botànic, fabricant d'instruments, internista, químic, metge, físic, naturalista |
Activitat | (Floruit: 1931 ) |
Ocupador | Museu Teyler, conservador (1784–1839) |
Membre de | |
Alumnes | Nicolaas Cornelis Fremery (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Nicolaas Cornelis Fremery (en) |
Abrev. botànica | Marum |
Premis | |
Va ser membre d'un total de 37 societats científiques[2] i va mantenir correspondència amb els homes més influents de la seva època, com Benjamin Franklin, Henry Cavendish, Johann Wolfgang von Goethe, Antoine Laurent Lavoisier, Carl von Linné, John Dalton, Charles Hutton, Luigi Galvani o Alessandro Volta, entre d'altres.[3] És considerat una figura clau de la ciència neerlandesa.[4]