Massís de les Gavarres
espai natural protegit / From Wikipedia, the free encyclopedia
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà. El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb les Muntanyes de Begur, l'extrem septentrional de la serralada litoral catalana. Té la forma d'un gran arc que s'obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 km², repartits per una vintena de municipis:
Per a altres significats, vegeu «Gavarres (desambiguació)». |
Tipus | serra | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Sistema Mediterrani Català | |||
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | província de Girona (Catalunya) | |||
Localització | Baix Empordà i Gironès | |||
| ||||
Serralada | Serralada Litoral Catalana | |||
Dades i xifres | ||||
Cims destacats | Puig d'Arques (533 m), Mare de Déu dels Àngels (485 m), El Montigalar (467 m), Santa Pellaia (353 m), Puig Cargol (363 m), El Montnegre (285 m) | |||
Altitud | 533[1] | |||
Mida | 21 () km | |||
Material | Silícic | |||
Superfície | 350 km² 28.868,76598 ha | |||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389118 | |||
Activitat | ||||
Creació | 1992 | |||
al Baix Empordà:
- Calonge
- Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró
- Corçà
- Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (format el 1974 per fusió dels municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura).[2]
- Forallac (format el 1975 per fusió dels municipis de Fonteta, Peratallada i Vulpellac)[2]
- la Bisbal d'Empordà
- Mont-ras
- Palafrugell
- Palamós
- Santa Cristina d'Aro
- Torrent
- Vall-llobrega
al Gironès:
El 1998 es fundà el Consorci de les Gavarres, amb representació de diferents ajuntaments de la zona, per protegir i gestionar aquest espai d'interès natural, declarat com a tal en el marc del PEIN des de 1992.
El massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà mitjançant un seguit de turons, coneguts amb el nom de Pregavarres; al nord-est contacta amb la Serralada Transversal, que en aquest punt separa les planes de l'Empordà i de la Selva; a l'oest limita amb la mateixa Selva i al sud amb la Vall d'Aro, petita depressió on el Ridaura separa les Gavarres del massís de l'Ardenya.
És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va definir com a «elefantíaques» i que té com a punts més elevats els puigs bessons de la Gavarra i d'Arques, amb 533 i 527 metres respectivament. Altres cims destacats són el de la Mare de Déu dels Àngels (485 m), el Montigalar (467 m), Santa Pellaia (353 m), el Puig Cargol (363 m) i el Montnegre (285 m).
Ubicades entre planes fortament humanitzades i a prop d'un litoral alterat substancialment, les Gavarres ofereixen un extens paisatge forestal, perceptible arreu.
El territori de les Gavarres, igual com passa ara i ha passat sempre amb qualsevol altre espai habitat, és i ha estat el reflex de les activitats i de les formes de vida dels diferents col·lectius humans que l'han poblat. Les cases assenyalen la importància de l'organització de la societat en famílies; les parets de les feixes, els recs, els molins, els forns, etc. indiquen les maneres en què aquestes famílies han pogut obtenir la seva subsistència; les esglésies i els camins recorden les maneres amb què les famílies s'han organitzat; i els noms dels llocs i les llegendes reflecteixen una manera de pensar i de percebre el món.
L'estudi del paisatge amb una mentalitat històrica, doncs, permet trobar, sota l'espessa capa de vegetació que avui cobreix les Gavarres, les restes d'altres maneres de viure que, en el fons, coincideixen amb les successives etapes de la història del massís.