Mateo Inurria Lainosa
escultor espanyol (1867-1924) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mateo Inurria Lainosa (Còrdova, 1867 - Madrid, 21 de febrer de 1924) fou un escultor andalús. Començà la seva carrera fent escultura religiosa, i a partir del 1915 es dedicà quasi exclusivament al nu femení, que és la faceta més interessant del seu art. Els seus nus (Desig, Ídol etern), són de formes simples i ben treballades, i estan clarament inspirats en la tradició clàssica.[1] Figura coneguda al seu temps, assolí el càrrec de director de l'escola de Belles Arts de Còrdova i fou requerit per a la realització de diversos monuments públics, com els dedicats a Antonio Barroso i al Gran Capità, a Còrdova, i al Pintor Rosales, a Madrid.[2][3]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Fotografia de Mateo Inurria | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 març 1867 Còrdova (Espanya) |
Mort | 21 febrer 1924 (56 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Art | Escultura |
Alumnes | Cristino Mallo |
Tanca