Matèria de Bretanya (Carmelina Sánchez-Cutillas)
novel·la / From Wikipedia, the free encyclopedia
Matèria de Bretanya és una novel·la escrita en valencià per l'autora Carmelina Sánchez-Cutillas, guanyadora de l'Andròmina de narrativa dins els Premis Octubre del 1975.[1] Ha estat publicada per l'editorial Tres i Quatre i es considera l'obra més referent de Sánchez-Cutillas i un antecedent de la novel·la en valencià feta per escriptores,[2] a més d'una emblemàtica obra.[3] La mateixa editorial la va reeditar l'any 2016.[4] L'any 2020, a causa de que Carmelina Sánchez-Cutillas fou designada escriptora de l'any per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, esta entitat reedità una edició commemorativa no venal d'este títol.[cal citació]
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez |
Publicació | 1975 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la |
Lloc de la narració | Altea |
Premis | |
Premis | Premi Andròmina de narrativa |
S'ha reeditat una dotzena de voltes i en la reedició del 2016 presenta un nou pròleg de la mà de Josepa Cucó i Giner, a més del prefaci original de Pere Maria Orts.[4] Es tracta d'una de les obres més llegides de la narrativa en valencià, per aparèixer en un moment en què s'impulsa l'ensenyament en valencià.[5]
Realment és l'única obra en prosa narrativa escrita per Carmelina Sánchez-Cutillas,[5] qui es dedicà tant a la poesia com a l’assaig sobre literatura i història medieval.[6]
« |
Matèria de Bretanya és considerada per diversos autors com una de les novel·les més llegides pels valencians i una peça clau en el redreçament cultural i literari que en aquells anys setanta s’iniciava al País Valencià, podríem dir que miraculosament: pràcticament del no-res, sense gaire tradició, sense un públic lector i sense un mercat editorial, que començava a cimentar-ne les bases, capaç de fer visible les poques mostres literàries existents. |
» |
— Anna Esteve, Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, en el context de la literatura autobiogràfica contemporània. |
L'obra és de difícil classificació,[5] per a uns (Àlex Broch, Vicent Salvador, Adolf Piquer, Enric Ferrer i Joan Oleza) i entre ells Anna Esteve, es tracta d'una novel·la,[7] i com a novel·la guanyà el Premi Andròmina de narrativa; altres, com ara Joan Borja (2001) considera que a banda de novel·la, el llibre pot ser considerat com un llibre de memòries i en part com un llibre autobiogràfic.[8] A dins, hi ha una gran presència de cançons, referències etnopoètiques i altres recursos de la cultura popular.[9] És un recurs que s'utilitza amb els personatges de la Mare Paula, inspirada en la dida del seu germà,[9] i la Mestra Cantarrana, que juntament amb l'anterior representa l'autenticitat de la cultura popular.[9]