Musafírides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir (àrab: بنو مسافر, Banū Musāfir), també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar (àrab: بنو سلار, Banū Sallār; persa: سالاریان), kangàrides (persa: کنگریان) o encara dinastia dels Banu l-Marzuban (àrab: بنو المرزبان, Banū l-Marzubān), foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del segle x.[1] Constitueixen part del període de la història que s'ha anomenat intermezzo iranià,[2] o renaixement persa, un període que va veure l'ascens de les dinasties natives dels irànics durant els segles ix a xi.
Dades ràpides Informació, Capital ...
| ||||
| ||||
Àsia occidental cap al 970 d.C. L'Emirat Musafírida apareix a la ribera occidental del Mar Caspi | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Shamiran | |||
Religió | Islam | |||
Moneda | dírham i dinar | |||
Període històric Edat mitjana | ||||
Establiment | 942 | |||
Dissolució | 979 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Emirat (monarquia) |
Tanca