Narciso López de Urriola
From Wikipedia, the free encyclopedia
Narcís López de Urriola (Caracas (Veneçuela), 2 de novembre, 1797 - L'Havana (Cuba), 1 de setembre, 1851) va ser un militar espanyol nascut a Veneçuela creador de la bandera i de l'escut de Cuba.[1] A partir d'una idea de Narcís López, juntament amb altres exiliats cubans a Nova York com el poeta Miguel Teurbe Tolón, José Aniceto Iznaga Borrell, el seu nebot José María Sánchez Iznaga, Cirilo Villaverde i Juan Manuel Macías, van confeccionar el 1849 la bandera de Cuba, que és avui la bandera i pavelló oficial: 2 franges blanques, tres blaves, un triangle vermell i una estrella solitària. Sobre ella van jurar lluitar i oferir la vida per fer de Cuba una república independent de l'imperi espanyol. López va ser líder de fins a cinc intents per alliberar Cuba fins que fou executat per les autoritats colonials a l'Havana per alta traïció mitjançant garrot vil l'1 de setembre de 1851.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1797 Caracas (Veneçuela) |
Mort | 1r setembre 1851 (53/54 anys) l'Havana |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Activitat | 1848 – |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerra d'independència de Veneçuela |
Alguns historiadors, com Hugh Thomas, argumenten que Narcís López es va convertir en un promotor de l'annexió de Cuba als Estats del sud esclavista dels Estats Units. Com a corrent polític, aquest annexionisme de Narciso López va ser animat pels interessos expansionistes dels EUA En fracassar en l'intent els estats del sud van optar pel secessionisme del nord industrialitzat la qual cosa va desembocar a la guerra civil americana.[1]