Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí (àrab: أبو جعفر محمد بن محمد بن الحسن الطوسي, Abū Jaʿfar Muḥammad b. Muḥammad b. al-Ḥasan aṭ-Ṭūsī), més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí (àrab: نصیر الدین الطوسي, Naṣīr ad-Dīn aṭ-Ṭūsī; persa: نصیرالدین طوسي) o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.[1] És considerat com un dels creadors de la trigonometria i feu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A Occident també va ser conegut com a Nasarradinus.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nassir-ad-Din at-Tussí |
Nom original | (fa) نصيرالدین طوسی |
---|
|
Naixement | (ar) مُحمد بن مُحمد بن الحسن الطُوسي 18 febrer 1201 Tus |
---|
Mort | 26 juny 1274 (73 anys) Kadhimiya |
---|
Sepultura | mesquita al-Kadhimiyya |
---|
|
|
Visir |
---|
|
|
|
|
|
|
Religió | Xiïsme |
---|
|
Camp de treball | Astronomia, kalam, pensament islàmic, matemàtiques, química, biologia, física, medicina, ètica, filosofia, història, dret, teologia, geografia, música, òptica, mineralogia, ocultisme i ciència |
---|
Ocupació | astrònom, marja taqlid, teòleg, escriptor, poeta, traductor, metge, polímata, matemàtic, arquitecte, filòsof, astròleg, polític |
---|
Període | Edat d'or de l'islam |
---|
Ocupador | Alamut Library (en) Observatori de Maragha |
---|
Moviment | Avicennisme |
---|
Professors | Kamal-ad-Din ibn Yunis |
---|
Alumnes | Abd al-Karim Ibn Tawus (en) , Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī, Qutb-ad-Din Xirazí, Al-Hilli, Ibn al-Fuwati i Shams al‐Dīn al‐Bukhārī (en) |
---|
Influències | |
---|
|
Conflicte | Mongol campaign against the Nizaris (en) i setge de Bagdad |
---|
Mecenes | Nasir al-Din Abu al-Fath Abd al-Rahim ibn Abi Mansur (en) Rukn al-Din Khurshah Muhàmmad III d'Alamut Hülegü |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Qutb-ad-Din Xirazí, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī i Al-Hilli |
---|
|
|
Tanca
Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven la Pèrsia, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afegí a les tropes de Hülegü, un dels fills de Genghis Khan, després de l'ocupació del castell d'Alamut per les forces mongoles.