Neolític
període arqueològic, final de l'Edat de Pedra / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.[1] El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no sols percudits, sinó també polits. Se sol dividir en tres fases: el neolític inicial, el mitjà i el final.
Durant el neolític van tenir lloc innovacions de gran transcendència a la història de la humanitat, fins al punt de ser denominada com a revolució neolítica. En aquest període els éssers humans van desenvolupar l'agricultura i la ramaderia, i es van iniciar els processos de sedentarisme i de creació de ciutats, provocant-se canvis econòmics com l'aparició de l'excedent de producció, l’especialització del treball i les conseqüències socials i culturals associades a ells.