Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'església Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel (en francès Notre-Dame du Sablon), és una església al barri del Zavel a Brussel·les.[1] Aquest edifici gòtic duu el nom d'una estàtua d'una Mare de Déu del segle xiv. És considerat una obra major d'estil gòtic flamejant brabançó. Va ser llistat com a monument el 1936.[1]
Onze-Lieve-Vrouw ten Zavel | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Verge Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Arquitecte | Lucas Faydherbe | |||
Construcció | segle XV | |||
Dedicat a | Verge Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Brussel·les (Bèlgica) | |||
Localització | Regentschapsstraat, Grote Zavel, Brussel | |||
| ||||
Monument protegit a Brussel·les | ||||
Data | 5 març 1936 | |||
Identificador | 2043-0007/0 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de Malines-Brussel·les | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | upbxlcentre.be… | |||
Amb cinc naus, va ser construïda en l'època dels ducs de Borgonya pels cinc gremis de Brussel·les que havien prosperat en l'àmbit militar. És així com el cor va ser atribuït al gremi dels ballesters, els creuers als arquers i als esgrimidors. Els arcabussers també han contribuït a l'esplendor de la construcció. El sacrarium, situat darrere el cor i que data del 1549, havia sigut la capella del gremi dels ballesters i presenta un destacat treball d'escultura. La capella que es diu dels prínceps de Tour et Taxis (1651-1676) fou construïda de marbre negre per l'arquitecte Luc Faid'herbe.
El creuer dret conté un tríptic La ressurecció del crist amb donants del pintor malinés Michiel Coxcie de 1592.[2] Aquesta obra està vinculat amb la història que va tenir lloc en gran part al Zavel: durant les guerres de religió a Brussel·les, el duc d'Alba va reprimir durament el protestantisme. Com a resposta, al Zavel es va signar el «Compromís dels nobles» una crida a la tolerància. Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel va rebutjar i aquest refús va ser uns dels factors que va provocar la Guerra dels Vuitanta Anys. A la plaça de l'església el duc d'Alva va fer penjar els divuit signants de la crida, dels quals els més coneguts són el comte Lamoral d'Egmont i Filip van Montmorency-Nivelle, comte de Horne. El tríptic que representa la resurrecció de Crist és important des del punt de vista religiós, però també revela tota la història plena d'esdeveniments del barri.[3]
L'interior és senzill però ben proporcionat, amb capelles laterals i un impressionant púlpit del 1697. Resulten molt interessants els onze vitralls de 14 m d'alçada que dominen l'interior.
Al llarg del segle xix, l'edifici va ser restaurat diverses vegades, primer per l'arquitecte Schoy. Es van enderrocar les cases que s'havien construïdes contra les seves parets. A partir de 1895, l'arquitecte Jules Van Ysendijck i el seu fill Maurice van emprendre una restauració radical de l'edifici, que va permetre acabar la decoració en estil neogòtic. Des de l'any 1999, l'església ha patit una nova restauració.[4]