Noè
personatge bíblic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Noè o Noé[3] (hebreu: נוֹחַ בן-לֶמֶך, Nōah ben Lemech; àrab: نوح بن لمک, Nūh ibn Lamak, grec antic: Νῶε Nôe)[4] és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.[5] És citat en el Gènesi, capítols cinquè al desè, així com a l'Alcorà i els escrits bahà'ís. A més, se'n fa referència en diversos altres llibres de la Bíblia, inclòs el Nou Testament, i en llibres deuterocanònics associats.
Arca de Noè, Französischer Meister, Magyar Szépművészeti Múzeum, Budapest. 1675. | |
Nom original | (he) נֹחַ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | hebreu: נוֹחַ בן-לֶמֶך (Nōah ben Lemech); àrab: نوح بن لمک (Nuh ibn Lamekh) Mesopotàmia |
Dades personals | |
Es coneix per | Patriarca, únic home just salvat del Diluvi universal |
Activitat | |
Ocupació | agricultor |
patriarca | |
Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i[1][2], Iazidisme |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 18 de novembre (catòlics, ortodoxos i luterans) |
Iconografia | Ama l'arca; construint-l'arca, deixant anar el colom des de l'arca |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Naamà |
Fills | Sem, Cam i Jàfet |
Pares | Lèmec |
Cronologia | |
Genesis flood narrative (en) | |
mort | |
La narració del diluvi del Gènesi és una de les històries més conegudes de la Bíblia. En aquest relat, Noè va treballar fidelment per construir l'arca a les ordres de Déu, i finalment va salvar no només la seva pròpia família, sinó la pròpia humanitat i tots els animals terrestres, de l'extinció durant el Diluvi, que Déu va crear després de lamentar-se que el món estava ple de pecat. Després, Déu va fer un pacte amb Noè i va prometre que no destruiria mai més totes les criatures de la Terra amb un diluvi. Noè també és retratat com un "llaurador de la terra" i com un bevedor de vi. Després del diluvi, Déu ordena a Noè i als seus fills que "siguin fecunds, es multipliquen i omplin la terra".
Malgrat que el personatge de Noè i el Diluvi Universal siguin propis de la tradició hebraica i, per extensió, de la cristiana i la islàmica, es tracta d’una llegenda ja present a la mitologia sumèria i a la grega, amb el seu paral·lel Deucalió.