doctrina que s’oposa a la guerra i la violència From Wikipedia, the free encyclopedia
El pacifisme és l'oposició o la resistència a la guerra, al militarisme (incloent el reclutament forçós) o la violència. Cal subratllar que el pacifisme no nega ni rebutja el conflicte, sinó la violència.[1][2]
Els seus inicis daten de l'any 1815, amb l'aparició de la Societat Nova York per la Pau, i a partir d'aquest any d'altres societats similars arreu d'Europa. A la segona meitat del segle xix el pacifisme va rebre una forta revitalització en passar a formar part de l'ideari dels partits socialistes de l'època. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser el moviment pacifista el que va crear l'ONU. Al llarg del segle xx el pacifisme s'ha anat ampliant i definint, i actualment és més habitual referir-se a la no-violència.[1][2]
En general rebutgen totes les teories de guerra justa. Es pot basar en principis filosòfics, ètics, morals (una visió deontològica) o en el pragmatisme (una visió conseqüencialista). El pacifisme de principis sosté que, en qualsevol circumstància, des de la guerra fins a la violència física interpersonal, la violència és moralment incorrecta. El pacifisme pragmàtic sosté que els costos de la guerra i de la violència interpersonal són tan importants que és millor trobar altres maneres de resoldre els conflictes que la violència.
El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral.
Entre el 350 i el 250 aC es va escriure a la Xina el llibre clàssic del taoisme: el Daodejing. En ell, el seu autor, Laozi, diu que les armes són sempre la causa de la desgràcia, i només s'han d'utilitzar com a últim recurs. I en cas de victòria, no hi hauria d'haver celebració.[3] L'any 261 aC, a l'Índia, l'emperador Aixoka, commocionat per les atrocitats comeses pel seu exèrcit en la conquesta de la regió de Kalinga, va començar a predicar el pacifisme, renunciant a les guerres com a instrument de conquesta. Els seus ideals es van registrar en columnes de pedra i coves de tot l'Imperi Màuria.[4]
Als territoris de tradició judeocristiana l'aparició del pacifisme es situa aproximadament entre el segle I i el segle IV quan els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del sermó de la muntanya de l'Evangeli segons Mateu: "No resistiu el mal amb la força".[5][6][7]
Els impulsos al pacifisme més forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors al segle xx, com ara Mahatma Gandhi, Emma Goldman, Martin Luther King, Teresa de Calcuta i Rigoberta Menchú.
També foren importants les protestes contra la Guerra del Vietnam als Estats Units d'Amèrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.
Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inèrcia política i es neguen a ser part activa dels conflictes i l'empren com a justificatiu, així com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crítica. Aquí s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, mobilitzacions pel civisme, etc.
Per un altre cantó, molts pacifistes que creuen en l'acció no violenta per fer canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acció, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritàries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge, però no pas l'agressió a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquests, s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.
Alguns dels mitjans de que es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats són la resistència no violenta, la diplomàcia, la desobediència civil, el boicot a entitats, l'objecció de consciència al servei militar, les campanyes de divulgació i l'educació per a la pau.
Alguns moviments que es poden considerar pacifistes o relacionats amb el pacifisme són:
Aquesta és una llista d'algunes persones que per algun motiu han estat considerades pacifistes per alguna societat o cultura.
A continuació, exposem una llista d'institucions a les quals se'ls ha atorgat un Premi Nobel de la Pau:
Algunes entitats van existir al segle xx però no actualment, sovint perque han evolucionat en altres objectius o perque han perdut sentit. Per exemple, Gest per la Pau va ser una organització que, de 1985 fins a 2013, va treballar en l'àmbit de la pau i del respecte dels drets humans a l'àmbit específic de la violència generada a Euskal Herria. En 1995 va guanyar el premi per la pau de les Nacions Unides Espanya. A Catalunya, als anys 70 va ser força important el Moviment d'Objecció de Consciència, MOC. El GANVA-GAMBA (Grup d'Acció directa No Violenta Anti-otan, més tard Grup d'Acció directa No Violenta Antimilitarista; i Grup Anti-Militarista de BArcelona) va fer accions oposant-se a les bases militars estatunidenques i a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN des de 1978. El Mili KK era un grup pacifista que es va centrar especialment a abolir el servei militar obligatori a l'Estat Espanyol. Les Dones Antimilitaristes, DOAN, és un exemple de les nombroses organitzacions feministes i pacifistes que van tenir gran influència social a l'Espanya dels anys 80.[2][15]
Hi ha artistes i moviments artístics que han volgut utilitzar la seva obra per a promoure el pacifisme. L'art d'acció, que va néixer amb els nous moviments socials, n'està ple d'exemples. A Catalunya, per exemple, la revista pacifista i antimilitarista La puça i el general, publicada per GANVA, va ser molt influent als anys 80 del segle xx. La cançó Al vent (1959) de Raimon es considerada pacifista.[8][16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.