Pimen I

El Patriarca Pimen I (en rus: Пимен I, nascut Serguei Mikhàilovitx Izvékov), (Bogorodsk, prop de Moscou, 23 de juliol de 1910 - 3 de maig de 1990) va ser el catorzè Patriarca de Moscou i tota Rússia i cap de l'Església Ortodoxa Russa. Des de 1925 va ser monjo en diversos monestirs (Zagrosk, Poskov), essent ordenat sacerdot el 1932.^[1] El 1958 fou ordenat bisbe. Ja com a membre del Sant Sínode, va ser nomenat metropolità de Sant Petersburg (aleshores coneguda com a Leningrad) i Staraya Làdoga el 1961. El 1971 va succeir el Patriarca Alexis I. Tota la vida eclesiàstica de Pimen I es va desenvolupar sota el règim comunista i oficialment ateu de la Unió Soviètica, amb les autoritats de la qual va intentar mantenir un delicat equilibri, evitant una confrontació excessiva que posés en perill a l'Església, i alhora procurant assolir un cert marge de llibertat religiosa en un ambient hostil. Pimen va rebre la medalla soviètica de la pau dos anys (1969, 1971) i el 1970 va ser guardonat amb la medalla d'or per lluitar per la pau ("Борцу за мир"), atorgada pel Comitè soviètic per a la defensa de la pau. Pimen va ser membre del Consell Mundial de la Pau des de 1963. Curiosament per a un teòric enemic del règim soviètic, el 1961 va rebre l'Orde de la Bandera Roja del Treball (орден Трудового Красного Знамени), una de les majors condecoracions de l'època. El 1988 va organitzar la històrica celebració dels mil anys del Baptisme de Rússia.^[2][3] A la seva mort li va succeir el Aleix II (Rídiguer).

Patriarca
Pimen I

Nom original	(ru) Патриарх Пимен
Biografia
Naixement	23 juliol 1910 Kobylino (Rússia) (en)
Mort	3 maig 1990 (79 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi
14è Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies
1971 – 1990 ← Aleix I – Aleix II →
Arquebisbe metropolità
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	sacerdot
Carrera militar
Rang militar	tinent primer
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Consagració	Aleix I
Premis
(3 juny 1988)  Orde de la Bandera Roja del Treball (24 octubre 1985)  Orde de l'Amistat (22 juliol 1985)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1983)  Estrella de l'Amistat dels Pobles (1980)  Orde de l'Amistat dels Pobles (6 juliol 1977)  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de la Rosa Blanca de Finlàndia  orde de Sant Vladímir  Medalla de la defensa de Moscou  orde de Sant Vladímir, 1a classe  Orde de Sergi de Ràdonej  Orde del Cedre  Orde de Sergi de Ràdonej, 1a classe  Gran Creu de l'Orde de l'Anyell Sant
Signatura

Referències

1. «Pimen I». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. (castellà) La Iglesia ortodoxa rusa resucita, El País, 11 d'abril 1998 (data d'accés: 30-07-09).
3. (castellà) La Iglesia ortodoxa rusa celebra hoy, en Zagorsk, el Sínodo de su milenario, La Vanguardia, 6 de juny 1988 (data d'accés: 30-07-09).