From Wikipedia, the free encyclopedia
El pla seqüència és una tècnica cinematogràfica de planificació del rodatge, on la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. Aquest procediment no s'usa habitualment a causa del gran nombre d'elements que han de coordinar-se (actors, càmera, il·luminació, etc...), ja que cal començar de nou des del principi si algun falla. Per aquest mateix motiu resulta més costós que una planificació més fragmentada.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un dels més famosos plans seqüència de la història del cinema pertany a l'arrencada de la pel·lícula d'Orson Welles, Set de Mal, en el qual el suspens centrat en quan esclatarà una bomba col·locada en un cotxe que travessa pel centre de la ciutat, es combina amb la presentació de la parella protagonista, tot això embolicat pel ritme sincopat d'un tema de Henry Mancini.
Un pla seqüència pot durar des d'algunes desenes de segons a alguns minuts, el límit tècnic al cinema (abans de l'era digital) era el de la duració d'una bobina de pel·lícula (aproximadament 12 minuts). Avui, els diferents suports digitals ofereixen tanmateix moltes més possibilitats, ja que certes càmeres poden rodar fins a dues hores sense parar. La noció de «llarga duració» és doncs molt subjectiva.
El pla seqüència sovint és difícil de dominar, sobretot en moviments de càmera i d'actors, ja que cal estudiar el camp de la càmera (moment en què els actors entren i surten del camp, els accessoris com els micros i projectors no s'han de veure...). D'aquí la necessitat de repetir-ho abans, perquè tots els que intervenen (actors i tècnics) estiguin d'acord.
En filmar La soga (1948), Alfred Hitchcock pretenia que la pel·lícula tingués l'efecte d'una presa llarga contínua, però les càmeres disponibles no podien contenir més de 1000 peus (304,8 metres) de pel·lícula de 35 mm. Com a resultat, cada presa feia servir fins a un rotllo complet de pel·lícula i durava 10 minuts com a molt. Moltes preses acaben amb un tràveling en una superfície sense trets distintius (com l'esquena de la jaqueta d'un personatge), començant la següent presa en el mateix punt fent servir el zoom invers. Tota la pel·lícula es compon de només 11 preses.
Andy Warhol i el cineasta vanguardista col·laborador Jonas Mekas van filmar la pel·lícula experimental Empire (1964), de 485 minuts de duració, en 10 rotllos de pel·lícula amb una càmera Auricon de pel·lícula de 16 mm que permetia preses més llargues, a diferència de la de 35 mm.
La longitud d'una presa estava originalment limitada a la quantitat de pel·lícula que una càmera podia tenir, però en arribar el vídeo digital s'ha allargat considerablement la longitud màxima d'una presa. Alguns llargmetratges estrenats, com Timecode, L'arca russa, PVC-1 i La casa muda, es van rodar en una sola presa, altres es componen enterament d'una sèrie de preses llargues, mentre que molts més poden ser coneguts per un o dos plans seqüència específics dintre de pel·lícules convencionalment editades. El 2012, el col·lectiu artístic The Hut Project va produir The Look of Performance, una pel·lícula digital d'una sola presa de 360° que dura 3 hores, 33 minuts i 8 segons. La pel·lícula es va filmar a 50 quadres per segon, és a dir, el treball final exhibit dura 7 hores, 6 minuts i 17 segons.
El pla seqüència s'utilitza molt poc en televisió, a causa de la seva complexitat i la necessitat d'un alt domini. Una excepció és l'episodio Triangle de The X-Files (Temporada 6, Episodi 3), dirigit (i escrit) pel mateix creador de la sèrie, Chris Carter. Els 44 minuts de l'episodi es van filmar en quatre preses encadenades d'11 minuts de duració, com si tot l'episodi estigués filmat en una sola presa.
La sèrie televisiva Mad About You, protagonitzada per Helen Hunt i Paul Reiser, en l'episodi 9 de la sisena temporada "La conversa", va fer servir el pla seqüència filmant el capítol íntegrament en una sola presa. Al final del capítol, Paul i Jamie estan asseguts en una butaca de la sala d'estar mirant una pel·lícula, i ell li explica a ella que allò que estaven mirant va ser filmat en una sola presa, i li intenta explicar el difícil que és dur a terme un pla seqüencial, però ella li treu importància. Una de les raons per què és molt estrany veure aquest tipu de pla en una sèrie televisiva, és la necessitat de talls comercials. L'encarregat de dirigir aquest episodi va ser el director Gordon Hunt, pare de Helen Hunt, conegut per dirigir episodis dels Barrufets i els Supersònics entre d'altres.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.