Pragmàtica (dret)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'àmbit del dret, una pragmàtica o prematica[1] és una disposició reial, emanada per pròpia iniciativa imperial o a requeriment d'entitats o autoritats públiques, en matèria de dret públic en la qual no hi havia intervenció de la Cort o el Tribunal.
Aquest article tracta sobre el concepte en dret. Vegeu-ne altres significats a «pragmàtica». |
Segons l'època va tenir noms diferents. En l'època del dret romà postclàssic amb l'Emperador Teodosi II, s'anomenava pragmatica sanctio. A partir del Baix Imperi Romà es parla de Pragmaticae sanctiones, lex pragmatica o pragmatica. Dins les lleis de caràcter general, constituïa l'obra més important que utilitzava el Monarca per a crear el dret.
El protocol de la pragmàtica és ampli i s'hi distingeix una exposició de motius, un acte de promulgació i un articulat. Solen contenir ordres generals que tots els naturals del regne han d'obeir. Durant l'època de la Novísima recopilación de leyes de España, la profusió de pragmàtiques és molt àmplia a conseqüència de l'esperit centralista que té en aquell moment el poder polític.
A les acaballes de l'edat mitjana amb la recepció del ius commune, la pragmàtica com a font de producció del dret, pren una difusió molt més generalitzada en els regnes cristians d'Espanya.