Pressió de vapor
pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pressió de vapor o tensió de vapor[1] és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat. La pressió de vapor dona una indicació de la taxa d'evaporació d'un líquid, i explica la tendència de les partícules a escapar-ne. Una substància amb una alta pressió de vapor a temperatures normals se sol qualificar de volàtil.
La pressió de vapor de qualsevol substància augmenta de manera no lineal amb la temperatura segons la relació de Clausius-Clapeyron. El punt d'ebullició a pressió atmosfèrica d'un líquid és la temperatura a la qual la pressió de vapor és igual a la pressió atmosfèrica ambiental. Amb qualsevol augment incremental d'aquesta temperatura, la pressió de vapor esdevé suficient per sobrepassar la pressió atmosfèrica i fer que es comencin a formar bombolles en el líquid. La formació de bombolles al fons del líquid requereix una pressió més elevada i, per tant, una temperatura més elevada, ja que la pressió del fluid augmenta amb la fondària.
El factor més important que determina el valor de la pressió de saturació és la pròpia naturalesa del líquid, trobant-se que, en general, entre líquids de naturalesa similar, la pressió de vapor a una temperatura donada és tant menor com més gran és la massa molecular del líquid.
La pressió de vapor amb la qual un dels components d'una mescla contribueix a la pressió total del sistema s'anomena pressió parcial. Per exemple, l'aire a nivell del mar saturat amb vapor d'aigua a 20 °C té pressions parcials d'uns 23 mbar d'aigua, 780 mbar de nitrogen, 210 mbar d'oxigen i 9 mbar d'argó.