Priego de Córdoba
ciutat de la província de Còrdova / From Wikipedia, the free encyclopedia
Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia. És cap de partit judicial, en què s'integren els municipis d'Almedinilla, Carcabuey i Fuente-Tójar, i on s'aixequen 12 llogarets i 20 disseminats.[1][2] Limita al nord amb els municipis de Fuente-Tójar, Alcaudete (província de Jaén), Baena i Luque, a l'est amb Alcalá la Real (Jaén), Almedinilla i Montefrío (província de Granada), al sud amb Algarinejo (Granada) i Iznájar i a l'oest amb Rute, Carcabuey i Luque.[3]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
Província | Província de Còrdova | ||||
Capital | Priego de Córdoba | ||||
Població humana | |||||
Població | 22.003 (2023) (76,33 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 288,27 km² | ||||
Altitud | 652 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Immaculada Concepció | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 14800 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 14055 | ||||
Lloc web | priegodecordoba.es |
La ciutat està ubicada a la serralada subbètica andalusa i és integrant de la Ruta del Califat. És anomenada també "Ciutat de l'aigua" per la multitud de deus que brollen en el seu entorn, i "Joia del Barroc Cordovès" pel nombre de construccions d'estil barroc que posseeix.[4]
L'origen de Priego sembla romà, ja que és generalitzada la creença que en aquest indret s'hi va instal·lar la ciutat romana de Baxo o Bago. Al segle ix va arribar a ser capital d'una Cora, participant entre els anys 886 i 921 en l'aixecament muladí d'Úmar ibn Hafsun. A finals del segle xi passa a formar part del Regne Zirita de Granada. La seva reconquesta definitiva la duu a terme Alfonso XI l'any 1.341, atorgant-li privilegis i repoblant, passant a pertànyer a l'abadia d'Alcalá la Real. En 1.370 deixa de pertànyer a la Corona i es converteix en Senyorio de la Casa d'Aguilar, regentada per Gonzalo Fernández de Còrdova. Al segle xvi, els senyors de Priego, pertanyents a la Casa d'Aguilar, són nomenats marquesos de la vila i en el XVIII s'integra en el marquesat de Medinaceli. Durant principis del segle xix es produeix un augment de la població, gràcies principalment al desenvolupament industrial en el sector tèxtil i de la producció agrícola, fets que li permeten obtenir el títol de ciutat pel rei Alfons XII l'any 1881.