Rafael Henche de la Plata
From Wikipedia, the free encyclopedia
Rafael Henche de la Plata (Alcalá de Henares, 1886 - Madrid, 1961) va ser un polític socialista espanyol. Va ser alcalde de Madrid durant la Guerra Civil.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1886 Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) |
Mort | 1961 (74/75 anys) Madrid |
Alcalde de Madrid | |
23 abril 1937 – 28 març 1939 ← Cayetano Redondo Aceña – Melchor Rodríguez García → | |
President de la Diputació de Madrid | |
27 febrer 1936 – 25 novembre 1937 ← Roberto García Trabado – Antonio Trigo Mairal → | |
Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, sindicalista |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Membre de |
Militant del PSOE i de la UGT, va formar part de la candidatura a l'ajuntament de Madrid de la conjunció republicano-socialista a les eleccions d'abril de 1931, i fou escollit regidor. Entre 1928 i 1932 va sortir escollit membre de l'executiva de la UGT, amb 54.345 vots, amb Julián Besteiro com a president.[1] El 1934 li va ser ofert el lloc de tresorer en l'executiva, però el va rebutjar en solidaritat amb Largo Caballero, que tampoc havia acceptat el càrrec de secretari general.[2] Va participar en els successos d'octubre de 1934 a Madrid, com a membre del comitè revolucionari madrileny,[3] pel que va ser processat i empresonat fins a febrer de 1936.
Reposat en la corporació municipal després de les eleccions de febrer de 1936, va romandre a la ciutat durant tota la guerra, succeint al també socialista Cayetano Redondo Aceña en l'alcaldia el 24 d'abril de 1937. Després del triomf del cop d'estat del coronel Casado i davant la imminent entrada de les tropes de Franco a Madrid, Rafael Henche va dissoldre la corporació municipal, es va dirigir a València i després a Alacant, on va tractar d'embarcar-se cap a l'exili. No ho va aconseguir i va ser detingut a Alacant, sent traslladat al camp de concentració d'Albatera, traslladat a Madrid i condemnat a mort. Gràcies a les pressions diplomàtiques no es va executar la pena, quedant reclòs al penal del Dueso (Santander) fins a 1945, quan va ser posat en llibertat. Va formar part de la comissió executiva clandestina, facilitant el reconeixement internacional del PSOE pel COMISCO en 1948. Va morir en 1961.