Relació senyal-soroll
From Wikipedia, the free encyclopedia
La relació senyal-soroll (en anglès Signal to noise ratio, SNR o S/N) es defineix com el marge que hi ha entre la potència del senyal que es transmet i la potència del soroll que el corromp. Aquest marge és mesurat en decibels. Rang dinàmic i relació senyal-soroll per referir-se a aquest marge que hi ha entre el soroll de fons i nivell de referència, es poden utilitzar com a sinònims. No passa el mateix, quan el rang dinàmic indica la distància entre el nivell de pic i el soroll de fons. Que en les especificacions tècniques d'un equip, aparegui la relació senyal-soroll indicada en dB, no vol dir res si no va acompanyat pels punts de referència utilitzats i les ponderacions.[1][2]
Per tal d'indicar correctament el marge dinàmic, la mesura en dB ha d'anar acompanyada per:
- La corba de ponderació.
- El nivell de referència.
Per exemple, en el cas d'un magnetòfon en unes especificacions tècniques trobaríem:
- 60 dB, CIR 468-3 (ref. 1 kHz, 320 nWb/m-1) .
On:
- CIR 468-3 és la corba de ponderació
- 1 kHz és el nivell de referència
- 320 nWb/m-1 és el nivell magnètic en què s'ha gravat el nivell de referència.
Per poder comparar equips pel que fa a la seva resposta en freqüència, els equips han d'haver mesurat aquesta relació senyal/soroll utilitzant la mateixa corba de ponderació i nivell de referència.