Revolta Forana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453[1] quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.
Tipus | rebel·lió | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1450 - 1453 | ||
Localització | Mallorca (Balears) | ||
Estat | Espanya | ||
Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet, ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals.[1]
Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451. Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim. Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament.
Finalment el rei envià els saccomani,[2] (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats l'agost de 1452 a la Batalla de Rafal Garcés. La repressió posterior del lloctinent Francí d'Erill va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca.[1]