Revolució Cultural
moviment sociopolític liderat i organitzat per Mao Zedong entre 1966 i 1976 / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà gémìng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.[1]
| |||
Tipus | revolució esdeveniment històric cultural revolution (en) canvi cultural | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 16 maig 1966 - 6 octubre 1976 | ||
Estat | República Popular de la Xina | ||
Segons la interpretació més habitual, en el fons la Revolució Cultural hi havia una lluita pel poder en la qual l'aspiració de Mao per recuperar la seva autoritat es va veure recolzada per les ambicions d'altres membres del partit, com la seva esposa Jiang Qing i el líder de l'exèrcit Lin Biao. L'objectiu era apartar del poder polític a Liu Shaoqi, cap de l'estat, i a Deng Xiaoping, secretari general del Partit.
Si bé la Revolució Cultural en si va finalitzar amb el IX Congrés del Partit Comunista de la Xina l'abril de 1969, és freqüent estendre el període històric designat amb aquesta expressió a tota l'etapa de lluites pel poder en la República Popular de la Xina, que es va estendre des de 1966 fins a 1976, any que va morir Mao i es va arrestar la Banda dels Quatre, la facció encapçalada per Jiang Qing.
La Revolució Cultural va permetre a Mao recuperar el poder polític, del que havia estat apartat després del fracàs del Gran Salt Endavant. Aquesta lluita pel poder donaria lloc a una situació de caos i commoció política que va estar acompanyada de nombrosos episodis de violència, en la seva majoria protagonitzats pels guàrdies rojos, grups de joves, tot just adolescents en molts casos, que, organitzats en comitès revolucionaris, atacaven a tots aquells que havien estat acusats de deslleialtat política al règim i a la figura i el pensament de Mao Zedong. Gairebé cap família amb un historial problemàtic en contra del sistema va poder escapar de l'agitació.[2] La qüestió de com una lluita pel poder va arribar nivells tan alts de violència i desordre social ha intrigat als historiadors i als experts en psicologia de masses, i han estat nombrosos els estudis acadèmics publicats a la Xina i a l'estranger sobre aquest període de la història recent xinesa, que han intentat oferir explicacions sobre les causes dels successos.