Romà I Lecapè
From Wikipedia, the free encyclopedia
Romà I Lecapè (en grec: Ρωμανός Α΄ Λεκαπηνός, Romanós I Lekapinós;[nota 1] ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Moneda de l'època de Romà I | |
Nom original | (el) Ρωμανός Α΄ Λακαπήνος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 870 (Gregorià) |
Mort | 15 juny 948 (Gregorià) (77/78 anys) Constantinoble |
Sepultura | Mesquita de Bodrum |
Emperador romà d'Orient | |
920 – 944 ← Constantí VII – Constantí VII → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Carrera militar | |
Rang militar | almirall |
Família | |
Família | Dinastia macedònia |
Cònjuge | Teodora (consort de Romà I) |
Fills | Cristòfol Lecapè, Teofilacte de Constantinoble, Basili Lecapè, Helena Lecapè, Esteve Lecapè, Constantí Lecapè, Agatha Lekapene (en) |
Pare | Teofilacte Abastacte |
Originalment un general, aprofitant el matrimoni de la seva filla amb l'hereu de la corona romana d'Orient es va proclamar coemperador de Constantí VII el 919 i, per la minoria d'edat del seu gendre el va apartar del poder. Quan Constantí va arribar a la majoria d'edat no li va tornar el lloc, sinó que va nomenar successors els seus propis fills. Uns anys després, dos dels seus fills (Esteve i Constantí Lecapè) estaven ansiosos per ser emperadors i el van deposar. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que quedà en mans de Constantí VII.