Rèquiem (Berlioz)
rèquiem d'Hector Berlioz / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Rèquiem (Op. 5, Grande Messe des morts) d'Hector Berlioz fou compost el 1837 i revisat el 1852 i el 1867. És una de les obres més conegudes de Berlioz per a la seva enorme orquestració de fusta i de metall comprenent quatre conjunts de metall antifonari situats a les cantonades de l'escena. L'obra dura aproximadament 90 minuts i treu el seu text del rèquiem de la missa llatina tradicional.
Forma musical | Rèquiem |
---|---|
Tonalitat | Re menor |
Compositor | Hector Berlioz |
Creació | 1837 |
Data de publicació | 1837 |
Catalogació | Op. 5 |
Durada | 90 min. |
Dedicat a | Adrien de Gasparin |
Opus | 5 |
Instrumentació | Orquestra completa |
Estrena | |
Estrena | 5 de desembre de 1837 a l'església dels Invàlids de París |
Moviments | |
Obra composta quan el músic francès acabava de traspassar la trentena. Una de les curiositats de l'obra és que Berlioz no era especialment creient: el rèquiem no neix de la fe del músic sinó d'un encàrrec que Berlioz rep del govern francès. No hi ha dubte que el principal inconvenient que es troben les produccions d'aquesta obra és que demanen un nombre d'efectius, instrumentals i corals, sensiblement superior al que és habitual.[1]
Berlioz va escriure el 1867: «Si veiés totes les meves obres a punt de ser cremades, la que demanaria que exceptuessin és la missa dels morts.»[2]