Sabel·li
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sabel·li (Sabellius) fou un heresiarca del segle iii probablement originari de Líbia (Teodoret afegeix que de la Pentàpolis Líbia). Segons Abul Faradj (que el fa de Bizanci) vivia vers el 252/253. La seva heretgia, de vegades anomenada Monarquianisme, desenvolupada inicialment a Líbia, es va estendre a la seva mort. Els seus seguidors formaven la secta dels Modalistes o Sabel·lians
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle II |
Mort | segle III |
Activitat | |
Ocupació | teòleg |
Altres | |
Condemnat per | heretgia |
Segons la seva concepció, només hi havia una hipòstasi o persona amb natura divina, que rebia tres noms (Pare, Fill i Esperit Sant) i comparava la seva creença al Sol: un element únic que produïa llum (Fill), produïa calor (Esperit Sant) i existia com a substància (Pare). La seva teoria s'aproximava molt a la de Noet. Els noecians i els sabel·lians van ser sovint confosos.[1]