Satèl·lit de comunicacions
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra. Molts satèl·lits de comunicacions es troben en òrbita geoestacionària a 35,900 km per sobre de l’equador, llavors semblen estar sempre al mateix punt del cel. D’aquesta forma, les antenes de les estacions terrestres apunten permanentment a les mateixes coordenades i no s’han de moure per seguir el satèl·lit. D’altres, formen constel·lacions de satèl·lits en òrbita terrestre baixa on les antenes han de seguir-ne les posicions i van canviant de l’un a l’altre sovint. El primer satèl·lit de comunicacions actiu, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962.[1]
Sèrie d'articles sobre el vol espacial |
---|
Història |
Cursa espacial · Cronologia dels vols espacials |
Aplicacions |
Satèl·lits d'observació terrestre · Satèl·lits espia · Satèl·lits de comunicacions · Navegació per satèl·lit · Observació espacial · Exploració espacial · Colonització espacial · Turisme espacial |
Nau espacial |
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial · Sonda espacial · Nau espacial de subministrament no tripulada) · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial · Estació espacial · Avió espacial) |
Llançament |
Cosmòdrom · Plataforma de llançament · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables · Velocitat d'escapament · Llançament espacial sense coet |
Destinacions |
Suborbital · Orbital · Interplanetari · Interestel·lar · Intergalàctic |
Agències espacials |
ESA · NASA · RKA · CNES · DLR · CNSA · ISRO · JAXA |
Aquesta caixa: |