Sistema de navegació per satèl·lit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sistema de navegació per satèl·lit (o la sigla GNSS de l'anglès Global Navigation Satellite System) és una tecnologia basada en satèl·lits que proveeix d'informació de posicionament geoespacial a una escala global. Permet que petits receptors electrònics calculin la localització (longitud, latitud i altitud) amb una elevada precisió (amb un marge d'error de pocs metres) utilitzant els senyals de ràdio de diversos satèl·lits amb els quals tinguin línia de visió. El receptor recull els senyals sincronitzats enviats periòdicament pels satèl·lits i a través de diferents paràmetres (retard, desfasament, variacions en la freqüència) n'estableix la distància relativa. Coneixent la posició de diversos satèl·lits i coneixent la seva posició relativa es pot determinar, mitjançant tècniques similars a la triangulació, la posició del receptor. Els senyals també permeten calcular l'hora local amb una gran precisió, permetent la sincronització horària. Un sistema de navegació per satèl·lit amb xarxa amb cobertura global (a tot el planeta) s'anomena GNSS (acrònim en anglès de Global Navigation Satellite System).
Sèrie d'articles sobre el vol espacial |
---|
Història |
Cursa espacial · Cronologia dels vols espacials |
Aplicacions |
Satèl·lits d'observació terrestre · Satèl·lits espia · Satèl·lits de comunicacions · Navegació per satèl·lit · Observació espacial · Exploració espacial · Colonització espacial · Turisme espacial |
Nau espacial |
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial · Sonda espacial · Nau espacial de subministrament no tripulada) · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial · Estació espacial · Avió espacial) |
Llançament |
Cosmòdrom · Plataforma de llançament · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables · Velocitat d'escapament · Llançament espacial sense coet |
Destinacions |
Suborbital · Orbital · Interplanetari · Interestel·lar · Intergalàctic |
Agències espacials |
ESA · NASA · RKA · CNES · DLR · CNSA · ISRO · JAXA |
Aquesta caixa: |
Els receptors sovint incorporen un programari avançat que permet calcular rumbs i velocitat, així com combinar les coordenades rebudes amb mapes de carreteres o rutes marítimes i que faciliten el seguiment de rutes determinades. Alguns receptors fins i tot suggereixen els camins òptims a seguir. En alguns països es combinen les dades rebudes per satèl·lit amb altres canals d'informació (sovint ràdios d'emissió terrestre) que proporcionen l'estat del trànsit en totes les vies, obtenint de forma automàtica rutes per evitar aglomeracions de trànsit.
A data d'abril de 2013 només hi ha dos sistemes de navegació per satèl·lit amb cobertura global: el NAVSTAR Global Positioning System (GPS), operat pels Estats Units, i el sistema GLONASS operat per Rússia. Xina està en procés d'expansió del seu sistema, anomenat Beidou, i té planificat arribar a una cobertura global l'any 2020.[1] El sistema Galileo de la Unió Europea es troba en la fase de desplegament inicial, amb previsió de plena operativitat a partir del 2020.[2]