Simfonia núm. 39 (Mozart)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 39 en mi bemoll major K. 543, és una de les darreres simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart. Mozart va finalitzar la seva composició el 26 de juny de 1788, en un estiu en el que compondria també les seves dues darreres simfonies: la Simfonia núm. 40 (25 de juliol), i la núm. 41 (10 d'agost).[1]
Dades ràpides Forma musical, Tonalitat ...
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Mi♭ major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | 1788 |
Data de publicació | 1797 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | K. 543 |
Durada | 28'
|
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart |
Tanca