En la tradició islàmica, la taqiyya (de l'àrab, تقية, taqiyya, ‘temor de Déu’[1]), anomenada kitman (de l'àrab كتمان, kitmān, ‘ocultació’, ‘dissimulació’, ‘discreció’[2]) en l'àmbit xiïta, és l'acte de dissimular les creences religioses pròpies quan hom tem per la seva vida, per les vides dels seus familiars o per la preservació de la fe. Se'n fa ús, normalment, en temps de persecució o perill.[3]