Teatre Còmic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Teatre Còmic va ser un edifici teatral ubicat en els números 87 i 89 de l'Avinguda del Paral·lel, entre els carrers Tapioles i Poeta Cabanyes. Fou inaugurat el dia 21 de juny de 1905 i tancà les seves portes per causa del seu mal estat de conservació el 16 de maig de 1962. El projecte de l'edifici era de Joaquim Raspall.[1]
Teatre Còmic | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Teatre | |||
Arquitecte | Joaquim Raspall | |||
Cronologia | ||||
21 juny 1905 | inauguració | |||
16 maig 1962 | clausura | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Poble-sec (Barcelonès) | |||
Localització | Avinguda del Paral·lel, 87-89 | |||
| ||||
S'hi van desenrotllar diversos gèneres: opereta, astracanada, sarsuela però sobretot revista. No en va se'l conegué sempre com el Palacio de la revista.[2]
Pel seu escenari hi van passar infinitat d'artistes: Alady, Mary Santpere, Celia Gámez, Raquel Meller, Gema del Río… i nombrosos compositors: Joan Dotras, Jacinto Guerrero, José Padilla, Pablo Luna, etc., hi van estrenar obres.
El 1907, Manuel Penella hi va estrenar la seva sarsuela Amor ciego.
L'empresari Manuel Sugrañes i Albert hi desembarcà les seves sumptuoses revistes entre el 1925 i 1928: Ric-Ric, Kiss-me, Yes-Yes; She-She, Joy-Joy, Love-me, Revues en Folies; Roxana la cortesana, amb música de Pablo Luna, Eureka, Bis-Bis, Pocker i Not-Yet.[3]
Arthur Kaps empresari i ànima de la companyia àustriaca de revistes Els Vienesos, conjuntament amb l'humorista Franz Joham hi estrenaren després de la Guerra Civil: Carrusel vienés (1952, amb música d'Augusto Algueró), Campanas de Viena (1955), Fuentes de amor (1956), Tropicana (1957)
El 1941, Jacinto Guerrero hi estrena la sarsuela Déjate querer.
El seu darrer empresari fou Joaquim Gasa.[1] A càrrec seu s'hi van poder veure revistes d'èxit com: ¡Taxi..al Cómico! (1947), Gran Clipper (1947), Te espero en el Cómico (1950), Objetivo: El Cómico (1951), Delirio en el Cómico (1953), Todos al Cómico (1953).