El Tour de França de 1904 fou la segona edició del Tour de França i es va celebrar entre el 2 i el 24 de juliol. Com en l'edició anterior va constar de 6 etapes i el recorregut va ser idèntic. En acabar la cursa semblava que Maurice Garin havia revalidat el títol gràcies a una lleugera diferència sobre el segon classificat, Lucien Pothier, mentre Hippolyte Aucouturier aconseguí la victòria en quatre de les sis etapes. Amb tot, la cursa es va convertir en víctima del seu propi èxit, amb reaccions dels espectadors a favor dels membres de certs equips i trampes entre els corredors, ja que alguns d'ells foren acusats d'haver pujat en trens durant la competició per tal de millorar els seus temps.[1] Fins a dotze ciclistes, entre els quals hi havia els quatre primers de la classificació general i tots els vencedors d'etapa, foren desqualificats per la Union Vélocipédique Française(UVF). Henri Cornet, que en un primer moment havia finalitzat en cinquena posició fou reconegut com a vencedor de la cursa quatre mesos després que aquesta finalitzés.[2] Degut a tots els problemes que hi hagué el Tour de França de 1905 es va disputar sota una normes diferents a les dues edicions anteriors.
Dades ràpides Tipus, Esport ...
Tour de França de 1904 |
Tipus | Tour de França |
---|
Esport | ciclisme de carretera |
---|
Distància de l'esdeveniment | 2.428 km |
---|
Punt de sortida | Montgeron |
---|
Línia d'arribada | Ville-d'Avray |
---|
Nombre de participants | 88, inici 27, final |
---|
|
Henri Cornet, Jean-Baptiste Dortignacq, Aloïs Catteau, Antoine Deflotrière, Pierre Chevalier, Stéphane Chaput, Maurice Garin, Hippolyte Aucouturier, François Beaugendre, Michel Frédérick, Lucien Pothier, Victor de Vèze, Ferdinand Payan, Adrien Blanqui, Jean Dargassies, Camille Fily, Philippe Jousselin, César Garin, Élie Monge, Henri Gauban, Treuvelot, Auguste Maisonneuve, Pierre Desvages, Giovanni Gerbi, Édouard Pillon, Alexandre Foureaux, Grimenwald, Hibon, Jules Sales, Julien Lootens, Auguste Laprée, Émile Moulin, François Marcastel, Vassela, Léon Riche, Henri Paret, Maurice Carrère, Anton Jaeck (en) , Charles Laeser, Louis Coolsaet, Henri Dome, Lamouline, Joseph Achten, Hubert Baert, Jean-Baptiste Jacquet, Franz Reidenbach (en) , Eugène Ventresque, Charles Crupelandt, Albert Niepceron, Giovanni Rossignoli, Émile Lombard, René Salais, Lipman, Louis Lecuona, Philippe de Balade, Julien Gabory, Ducasse, Maurice Dartigue, Léon Habets, Thouvay, Alfred Faure, Dieudonné Jamar, Georges Fleury, Eugène Brange, Dufraix, Goyon, Romain Lardillier, Levret, Auguste Rist, Pierre Cnops, Émile Lambœuf, René Saget, Abadie, Noël Prévost, Auguste Gauthier, Gustave Drioul, Legaux, Eugène Delhaye, Émile Poupin, Albert Leroy, Nicolas Damelincourt, Octave Doury, Laurent Tachet, Charles Delmilhac, Eugène Geay, Julien Maitron, Charles Prévost, Félix Boyer, Henri Boyer, Bonnemaison, Pascoua, Monin, Jardel, Jean Fischer, Auguste Daumain, Gabriel Cistac, Achille Colas, Guiot, Eugène Prévost, Ange Varalde, Georges Serres, Auguste Durand, Georges Memo, Georges Gabriel Bamonde i Sylvain |
|
Estat | França |
---|
Interval de temps | 2 juliol 1904 – 25 juliol 1904 |
---|
Número d'edició | 2 |
---|
|
|
Primer lloc | Henri Cornet |
Segon lloc | Jean-Baptiste Dortignacq |
Tercer lloc | Aloïs Catteau |
|
|
|
|
|
|
Tanca